Paraula clau Ku Klux Klan

Tractant de deixar enrere les seves problemàtiques vides, dos germans bessons tornen al seu poble natal per començar de nou, només per descobrir que un mal encara més gran els espera per donar-los la benvinguda.

En aquesta nova aventura, els detectius de narcòtics de Miami, Mike Lowrey (Will Smith) i Marcus Burnett (Martin Lawrence) són assignats per formar part d'un equip d'alta tecnologia que tracta de destapar la trama del disseny d'èxtasi a Miami. Però inconscientment descobreixen una conspiració mortal que involucra un despietat senyor de la droga, Johnny Tapia (Jordi Mollà), que està decidit a expandir el seu imperi i prendre el control del negoci de la venda de narcòtics a la ciutat matant qualsevol que s'interposi al seu camí. Per empitjorar les coses, la bella germana de Marcus, Syd (Gabrielle Union), una agent infiltrada de la DEA, es queda atrapada al foc creuat, forçant els nostres herois a situar-se al límit de la llei. Tot es complica encara més quan Cupido comença a sobrevolar sobre Mike i Syd, provocant les ires del seu protector germà.

El 1964, tres homes desapareixen a Jessup County, a l'Estat de Mississipí, sense deixar cap rastre. Són militants per als drets cívics. Rupert Anderson i Alan Ward, agents de l'FBI són encarregats d'aclarir aquest assumpte. El primer és un home d'experiència, actuant amb diplomàcia i determinació. El segon, més jove i impacient per obtenir resultats, es comporta de manera més grollera. Qüestiona públicament un negre, anomenat Hollis, que és salvatgement apallissat algunes hores més tard. La ciutat és presa de la violència: esglésies i cases cremen.

Un detectiu afroamericà a Colorado Springs, a l'estat de Colorado, s'infiltra en el grup local del Ku Klux Klan i aconsegueix ascendir en les seves files.

En una tranquil·la localitat del sud de Mississippi dos joves borratxos violen salvatgement una nena negra de deu anys. La majoria blanca de la ciutat es mostra horroritzada davant un crim tan atroç. Carl Lee, el pare de la nena, armat amb un rifle d'assalt, decideix prendre's la justícia per la mà i mata els violadors de la seva filla. Mentre la tensió va creixent i reapareixen als carrers les creus cremant del Ku Klux Klan, Jake Brigance, un jove advocat blanc, farà tot el possible per salvar la vida de Carl Lee i protegir la seva.

Malcolm Little (1925–1965) va néixer a Omaha (Nebraska). El seu pare, ministre baptista, va morir sent ell nen, i la seva mare va acabar en un psiquiàtric quan el Ku Klux Klan va incendiar casa seva. Després de ser rebutjat per l'exèrcit, va caure a la delinqüència i va anar a parar a la presó. Allí es va convertir a l'Islam i va canviar radicalment la seva vida, aviat es va convertir en un carismàtic líder del moviment d'alliberament de la comunitat negra nord-americana.

La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s'allisten en un bàndol i els Cameron en l'altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l'assassinat de Lincoln fins al naixement del Ku Klux Klan.

Adam Hall és un jove advocat de 26 anys el pare del qual es va suïcidar quan ell era un nen. Ara haurà d'utilitzar tots els recursos al seu abast per defensar el seu avi Sam Cayhall, un antic membre del Ku-Klux-Klan, acusat d'assassinat i que espera la seva execució al corredor de la mort. Cayhall, líder de la supremacia blanca, serà enviat a la cambra de gas en 28 dies si el seu nét no ho impedeix... Basada en un best-seller del popular John Grisham.

John "Jack" Sommersby abandona la seva plantació a Tennessee per lluitar al bàndol sudista de la Guerra de Secessió. Un cop passats sis anys sense tenir-ne cap més notícia, gairebé tots el consideren mort. La Laurel, la seva presumpta vídua, no el troba pas a faltar perquè era un individu desagradable i egoista. De sobte, en Jack torna inesperadament per a sorpresa de tothom. Però no queda res d'aquella persona menyspreable que la Laurel recordava, fins al punt que arriba a estimar-lo com mai no s'havia imaginat. És de debò en Jack o és un impostor?

Ambientada a Texas durant la Gran Depressió (anys 30). Una dona que acaba d'enviudar (Sally Field) i és mare de dos fills ensopega amb greus dificultats econòmiques per tirar endavant perquè no pot pagar la hipoteca que pesa sobre la granja. Entre els seus amics hi ha el senyor Will (John Malkovich), un hoste cec, i Moze (Danny Glover), un negre que l'ajuda en les feines agrícoles i que coneix molt bé quina és la seva posició en una ciutat del sud dominada pels blancs.

Finals dels anys seixanta. Tot i que la majoria de la població d'Atoka (Alabama) és negra, està dominada pels blancs, molts dels quals pertanyen al Ku-Klux-Klan, una organització racista que imposa el terror. A aquest poble arriba Loretta, una jove negra que treballa a Chicago.

Després de l'assassinat a Chicago d'un polèmic locutor de ràdio, l'FBI decideix investigar les accions d'una organització d'extrema dreta a la zona més rural i ultraconservadora de l'Oest Mitjà. Cathy Weaver, una jove agent, s'infiltra com a segadora a la granja de Gary Simmons per esbrinar la veritat. D'entrada, en Gary li sembla un home senzill, afectuós i atractiu i la Cathy se n'acaba enamorant. Aviat s'adonarà que les sospites sobre les activitats d'en Gary no són tan infundades com creia.

Cross of Fire is a 1989 American television mini-series based on the horrific rape and murder of Madge Oberholtzer by D.C. Stephenson, a highly successful leader of the Indiana branch of the Ku Klux Klan. It was originally shown in two parts. In syndication, it is shown as a television movie.

Since its birth in 1865, in the wake of the American Civil War, the history of the Ku Klux Klan has been inseparable from that of the United States. The debates over slavery, the populism in the roaring twenties, the struggle for civil rights in the sixties, the rise of the far-right in the early 21st century; the Klan seems to have always embodied the dark side of the nation, with its gray areas and blind spots.